New York, la ciutat de la mirada infinita (1995-2001)
“La Ciutat real s’ha substituit per la Ciutat somiada”
John Dos Passos
Si la primera vegada que arribes a New York ho fas des de l’aeroport JFK i tens la sort de plantar-te al pont de Queensboro cap a les sis de tarda, podràs gaudir a contrallum de la magnífica imatge de l’skyline de Manhattan. Aleshores et sentiràs atrapat per una posta de sol enlluernadora i et deixaràs seduir, sense oposar-hi resistència, pels encants irresistibles d’aquesta preciosa ciutat. Aquesta extraordinària experiència és com un ritual màgic que t’activa la mirada; una mirada que no descansa, una mirada de fotògraf inquiet, una mirada infinita, tal com resa el títol d’aquest llibre.
Quan era a New York la ciutat m’apareixia com un relat gairebé cinematogràfic, moltes vegades insòlit. Em sentia sorprès constantment, a cada cantonada, a cada cruïlla de carrers, a cada direcció que prenia. Vaig aprendre a caminar a la deriva capficat en els meus pensaments i vaig fer que la meva mirada es deixés emportar pels diferents estímuls visuals que l’atzar m’oferia: els llums de neó, les ombres que formen les alçades gegantines dels edificis, els reflexos infinits dels aparadors o el moviment incessable dels cotxes. També vaig aprendre a captar infinitat de missatges icònics en les persones que transiten pel carrer, en els cartells publicitaris, en l’arquitectura caòtica però, alhora fascinant. Alguns d’aquests missatges em semblaven evidents perquè estaven a l’abast de la meva mirada, d’altres, però, van ser percebuts d’una manera inconscient i només els he pogut apreciar en veure positivats els meus negatius 25 anys després.
Les fotografies que conformen aquest llibre tanquen un relat vivencial del meu pas per aquesta metròpolis increïble en un període de la meva vida especialment intens. Tu mires la ciutat i la ciutat es deixa mirar, però quan portes hores i dies amb els ulls activats a ple rendiment t’adones que la ciutat també et mira. Acabes notant que, en el fons, és ella qui controla els teus passos i et convida a contemplar la seva pròpia vida en tots els seus detalls: reflexos, llums, ombres, expressions humanes… La teva percepció és en color, però, de seguida, es converteix en blanc i negre perquè puguis tenir el plaer visual de retenir en un negatiu tot allò que veus amb la mirada infinita dels teus ulls penetrants de fotògraf.