Una mirada a WABI – SABI
Dins la filosofia Zen Japonesa el concepte “Wabi – Sabi” (que com sempre, és intraduïble per a occident) es basa en l’acceptació de la imperfecció transformant-la en harmonia i bellesa.
Els estàndards de bellesa i perfecció a la cultura occidental es basen en criteris superficials i cada vegada més egoistament immediats. A les cultures orientals no és així i sempre s’han valorat més els conceptes d’Equilibri, Harmonia, Respecte, etc.
Al “Wabi – Sabí” el pas inevitable del temps i la lògica transformació dels éssers i les coses en general, fa que la suposada imperfecció o decadència siguin belles.
A la Natura la molsa que creix com a paràsit en una paret, les esquerdes a manera de cicatrius a les roques, l’escorça dels arbres, les fulles caigudes mortes i en harmoniosa descomposició són “Wabi – Sabi”.
Tot és un recordatori de l’experiència adquirida impresa a la cronologia del Temps, per la qual cosa eliminar-la seria contradir allò que és natural.
RES DURA
RES ESTÀ COMPLET
RES ÉS PERFECTE
“La veritable bellesa no està en el que és perfecte perquè l’absoluta perfecció no existeix”
Agustí Fernández