Agustí Fernández

Les cronologies circulars ens conviden a reflexionar sobre el temps des d’una perspectiva alternativa, on el concepte de linealitat es dissol i es transforma en un camí cíclic i interminable. Si el temps és circular i cíclic, com defensava Nietzsche, la memòria i l’aprenentatge esdevenen essencials per viure cada moment d’una manera nova i diferent.

La idea que en cada instant hi ha una interacció amb allò ja viscut, que torna amb formes i matisos renovats, és present en aquest viatge al nostre «Bosc Interior». Un indret on podem trobar una visió personal de tres conceptes de la filosofia zen japonesa: Utsuroi, Wabi-Sabi i Suiseki que simbolitzen diferents velocitats cronològiques.

La velocitat més ràpida la representa Utsuroi, que evoca fluir constant d’un estat a un altre: de la llum a l’ombra, de l’ombra a la llum, de les infinites formes que es creen en les aigües cristal·lines dels rius d’alta muntanya, protegits pels seus boscos.

A l’altre extrem, Suiseki simbolitza la velocitat més lenta. És la contemplació de les parts més arcaiques del nostre planeta: les roques i pedres. Aquests éssers minerals tenen una vibració tan pausada que la seva cronologia sembla infinita per a nosaltres, simples espectadors.

Entre aquestes dues velocitats cronològiques es troba Wabi-Sabi, la més propera a la nostra experiència. Tot i que el seu concepte bàsic consisteix a trobar la bellesa en la suposada imperfecció occidental, abasta molt més. En la seva recerca, dins i fora del «Bosc Interior», podem observar el cicle de vida i mort dels éssers vegetals que l’habiten. Descobrir la bellesa en les fulles caigudes, que en la seva descomposició harmònica ens porten a comprendre aquell temps circular d’inici i no final que ha fascinat tant la cultura occidental com l’oriental.

Energèticament, res no neix ni mor, perquè sempre ha existit, i paradoxalment, no som res més que un instant.

Agustí Fernández